Sherlock Holmes i el quadre màgic

Sherlock Holmes i el quadre màgic. Fa uns anys, un dilluns una mica avorrit, poc abans de dinar, va sonar el telèfon de Sherlock Holmes. La mofletuda Comtessa de Nata s’havia quedat bocabadada davant d’un mitjà robatori: sí, el seu quadre preferit encara estava al seu lloc, però els colors s’havien esborrat.
Sherlock i Watson van observar les petjades, la finestra, els cristalls trencats… Van fumar una mica la pipa… Van tornar a observar-ho tot, un cop més, però amb la lupa… I res. No van adonar-se que estaven davant d’un quadre màgic fins que es van posar les misterioses ulleres vermelles i blaves. Amb elles posades, tot es va transformar i van poder travessar el llenç, per entrar en un món meravellós.
A l’interior del quadre es podia caminar pel fons del mar, canviar el color de les flors amb només acariciar-les o observar com el far es situava en una muntanya diferent cada cop que algú saltava. I allà mateix va ser on van conèixer els personatges clau per resoldre el cas: una jove alegre que deia ser la filla del pintor que signava el quadre; i un escurridís professor Moriarty que pretenia robar el tresor que s’amagava en aquella pintura.
L’aventura està servida. ¿Conseguirà Sherlock Holmes resoldre el cas abans d’arribar al blanc i negre? ¿Qui serà, en realitat, la nena del quadre? ¿Li quedarà bé la faldilla a Moriarty quan es disfressi de l’àvia Joroña? Totes les respostes, al teatre.